Per molt sorprenent que sigui, a les Costes Catalanes hi trobem una gran diversitat de cetacis, entre ells la segona balena més gran del món, el Rorqual Comú. Diumenge 3 d’abril vam sortir a la mar per veure si teníem la sort de veure algun d’aquests intel·ligents i meravellosos animals.
A tres quarts de deu sortien dos velers del port de Vilanova i la Geltrú cap a mar obert en busca de cetacis. Les expectatives eren bones, mar calmada, sense gaire vent, i alguns núvols que donaven una visió del mar perfecta. Em va tocar anar al veler petit, érem 8 tripulants preparats amb binocles i càmeres fotogràfiques per poder detectar i enregistrar qualsevol moviment que detectéssim a la superfície de l’aigua. Després d’una breu explicació sobre els dofins que podíem veure a les costes catalanes, vam començar a resseguir el mar amb mirada atenta.
Durant la primera hora de navegació vam anar allunyant-nos del port i de la zona de pesca esportiva que estava carregada de petites barquetes. Els primers animals que es van deixar veure van ser els ocells, gavina riallera, gavina corsa, xatrac becllarg, … Alguns volaven formant grups i fent picats a l’aigua, així que vam decidir dirigir-nos cap a ells a veure si hi havia alguna cosa. La nostra sorpresa va ser topar-nos amb un grup de tonyines que nadava veloçment prop de la superfície, tot un espectacle.
L’esperança de veure dofins seguia a flor de pell, i qualsevol moviment d’onades semblava que ens indiqués la seva presència. Resseguint el mar amb la mirada vam poder gaudir de les baldrigues balears surfejant les ones, d’un ocell de tempesta que va passar a la llunyania i fins i tot d’un paràsit cuapunxegut que reposava tranquil·lament sobre les ones, però de dofins no hi havia ni rastre.
No obstant, no vam haver d’esperar gaire, prop de les 11h del matí va saltar l’alarma, dofins, DOFINS! Un grup força nombrós de dofí mular s’apropava àgilment cap el nostre veler. Dofins lliures, salvatges, forts i ràpids es posaren a proa acompanyant-nos una bona estona. Un goig poder gaudir de la seva companyia, una emoció difícil d’expressar amb paraules i que només aquells que han tingut la sort de gaudir-la ho poden entendre. Es disparaven fotos sense parar, tots estàvem sorpresos de la confiança d’aquell grup de dofins mulars tant confiats. Normalment aquesta espècie forma grups molt reduïts i no acostuma a apropar-se als vaixells… i el grup que veiem n’hi havia gairebé 15! Van jugar davant nostre uns vint minuts, semblaven distrets i relaxats, i a nosaltres ens feien emocionar. I, tal com vam arribar van marxar, poc a poc vam veure desaparèixer les seves aletes a la llunyania. Amb cara de satisfets vam comentar l’experiència havíem tingut molta sort.
No vam baixar la guàrdia, però durant la següents hores va sortir el sol i es va aixecar un vent que feia que el mar es mogués una mica; les condicions no eren gaire bones per fer avisaments… Malgrat tot va saltar un dofí llistat i es va posar a la proa del veler uns segons, donant-los l’oportunitat, a uns pocs, de gaudir de la seva inesperada i ràpida visita.
Les hores del migdia vam disfrutar de la navegació a vela, apagant el motor i sentin la barca lliscar sobre les ones. De tant en tant podiem veure l’aleta d’un peix lluna que prenia el sol prop de la superfície.
De cop, cap allà les 14.45 va sonar la radio, els de l’altre veler ens comunicaven que acabaven de veure rorquals! RORQUALS, quina passada, ens vam dirigir ràpidament cap a la zona. A uns 50 metres de distància vam veure sortir el llom d’un gran rorqual, i la nostra sorpresa va ser veure com apareixia un segon llom, podien ser mare i cria. Al tenir el motor apagat ens permetia sentir els «pfff» que feien a l’expulsar l’aire quan sortien a la superfície, tot un espectacle. Feien immersions relativament curtes i sortien a respirar cada cop en un lloc nou. Més tard, vam tornar a veure un tercer exemplar de rorqual un moment, que es va submergir seguint la seva ruta de migració i ja no el vam veure sortir a respirar de nou.
Cap a les cinc de la tarda ens dirigirem altre cop cap al port i ja gairebé arribant, un parell de mascarells va deixar-se veure fent picats i reposant sobre les ones. La llum de tarda era molt bonica, el dia acabava de forma perfecta.
Cansats però molt satisfets després de 8 hores de navegació, amb les targetes de memòria plenes i olor a sal a la pell, arribarem al port, contents de que el mar ens hagués donat aquella oportunitat. Un espectacle de veritat, animals salvatges en plena llibertat, tal i com han de viure tots els cetacis. De ven segur que la majoria de nosaltres hi tornarem aviat!
M’agradaria agrair a DEPANA l’organització d’aquesta sortida, que ha fet que es fes realitat un dels somnis, i felicitar a Associació Cetacea per la feina que estan fent amb el projecte de fotoidentificació.
Per acabar deixo un petit curt de la sortida, per si algú està interessat en poder viure l’experiència.
Naturalista en acció 