Ecolocalització en dofins

Igual que els ratpenats, els dofins utilitzen la ecolocalització per localitzar les seves presses i per comunicar-se.  No obstant els dofins no necessiten fer ultrasons ja que viuen en un medi aquàtic , fent sons en tenen prou. S’ha vist és que hi ha gens associats a la ecolocalització semblants entre ratpenats i dofins, per tant s’ha donat un procés evolutiu paral·lel,  una convergència evolutiva.

Com i on es produeix el so?

El so es projecte des del meló del dofí, una bola de greix amb diferents densitats de lípids situada davant del crani. El meló està connectat als sacs aeris (estructures molt recaragolades)  i a la musculatura. Quan el dofí tanca l’espiracle, fa passar l’aire a pressió pels sacs aeris regulant el flux amb els llavis fònics i això fa vibrar el meló i generat un so. La  musculatura  permet modificar i focalitzar aquest so, de manera que les vibracions són d’una manera determinada.

Situació de les diferents parts de producció i recepció del so; podem observar els sacs aeris nasals, el meló i l’orella interna. Font: (Au, K.h 1993)

 

Com reben el so?

El sistema de recepció del so encara no està del tot determinat. Els dofins a diferència de la resta de mamífers no tenen orella externa. Es creu que detecten les vibracions amb la mandíbula inferior, que està plena de greixos, i el transmeten a l’orella interna (bullae auditiva), que conté la còclea on hi ha les cèl·lules sensorials auditives. Aquestes envien els sons al cervell, que es caracteritza per tenir el còrtex auditiu més desenvolupat que la resta de mamífers, cosa que els permet  diferenciar millor el sons. A més el  cervell del dofí ha unit l’àrea de la vista i la de l’oïda, però no podem saber com hi veuen. Podria ser que veiessin sons?  

Com localitzen la presa?

Utilitzen un sistema semblant al dels ratpenats, projecten una mena de “click” de manera general i quan s’aproximen a la presa augmenten la freqüència i intensitat d’aquest so.

 

Problemes de l’ecolocalització  en un mar cada cop més humanitzat 

1. Dofins que viuen en zones amb residus

Els dofins que viuen en zones brutes tenen una prolongació del crani més exagerada que la resta de dofins per focalitzar molt el so. Les marsopes, són els dofins que focalitzen millor els sons, disposant d’un sonar bastant bo per diferenciar una ampolla d’aigua d’un peix. D’aquesta manera poden viure en llocs amb molts residus antròpics. No obstant això, no tots els dofins tenen aquesta capacitat d’ecolocalitzar tant desenvolupada, i malauradament es veuen exclosos cada cop més de les costes.

2. Exclusió dels dofins de diferents àrees a causa d’excés de soroll

Com s’ha explicat, els dofins perceben els sons a través de la mandíbula inferior que està directament connectada a l’orella. Així doncs poden escoltar la majoria de sons del mar. Abans que aparegués l’home modern, les aigües dels oceans eren tranquil·les i silencioses; tenir un sistema d’oïda molt desenvolupat i sensible era útil pels cetacis a l’hora de trobar aliment i comunicar-se entre ells. En el món actual, les turbines dels vaixells, l’activitat de les plataformes petroleres i les diferents explosions en busca de noves reserves de petroli han tornat el mar un lloc sorollós. El gran nombre de vaixells que circulen genera àrees d’exclusió d’aquests dofins que no poden aguantar un soroll tant elevat.

Hi ha unes freqüències que els dofins no poden suportar, i són les que utilitzen els pescadors per caçar els dofins, el cas més conegut és el de Japò. Generen una barrera de so conduint als dofins fins una cala. Font: «The Cove«.

Amb els nous coneixements sobre aquests animals esperem que es generin àrees protegides on no es pugui pescar però tampoc passar per sobre amb vaixells a motor, ajudant a preservar les diferents espècies de cetacis.